https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-les-canals-de-catllari-montmajor
La capella de la masia de Can
Garriga, advocada a l’arcàngel de Sant
Miquel , es troba situada al costat nord-est, a la part alta del conjunt.
El Mapa de Patrimoni ens diu ; petita capella de planta rectangular, d'uns
7 metres de llarg per uns 3 metres d'ample, i orientada nord-sud, amb la porta
d'accés al costat de migdia. Actualment la capella es troba abandonada, sense
coberta i en procés d'enrunament. Els seus murs són de paredat de carreus
desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres ben tallades. No es conserva la
coberta, però si que s'identifica la seva traça en la façana, era de dos
vessants amb un ràfec de lloses. L'interior de la capella es troba en part
cobert per la vegetació que hi està creixent, però es poden distingir alguns
elements que decoraven les seves parets. Així, mostra unes petites pilastres
als murs laterals, i a tota la part superior d'aquests murs una filada de
lloses sortides en la que es recolzava una motllura de guix de la qual es
conserven algunes restes, que a la vegada era el punt d'arrencament de la volta
que cobria la nau. Sembla que l'interior era totalment enguixat i decorat amb
aquestes motllures i altres elements de guix. A la façana principal es conserva
només el brancal de llevant de la porta, és fet amb carreus molt ben tallats i
polits, de pedra de coloració blanquinosa que contrasta amb la resta dels murs,
també es conserva la dovella d'imposta que ens indica que la llinda era en arc
carpanell.
Segons consta a la bibliografia en la porta hi havia la data 1880. Per
sobre la porta es conserva part d'una obertura que il·luminava l'interior de la
capella, com podem veure en les imatges publicades era un petit ull de bou
format per dues peces de pedra. (SANJUAN: 2010:14, GAVÍN:1985:57) La façana era
coronada amb una petita espadanya. (ARMENGOU:1991:102)
La bibliografia ens informa que el retaule era format per tres quadres en
renglera, amb el Roser, Sant Miquel i Sant Domènec, i a sobre la Dolorosa.
(ARMENGOU:1991:102;SANJUAN: 2010:14)
L'església hauria estat una capella privada o semipública de la masia.
Quan a can Garriga hi sojornava el propietari, cada any, i a ses despeses,
per Sant Miquel, feia pujar-hi el rector a dir una missa, el qual portava els
ornaments de l’església parroquial. (ARMENGOU:1991:102)
La masia és anomenada Can Garriga de Casigalls.
No retrataven la masia, i per tant tampoc la capella, els fotògrafs del
Fons Estudi de la Masia Catalana, o el material era destruït per la dictadura
franquista.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Castellar%20del%20riu
Tampoc el Josep Salvany Blanch:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Castellar%20del%20riu
El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació” a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,.., els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes, i deixin de perdre el temps, la “ sensació” de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és ex-aequo
https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que l'arcàngel Sant Miquel i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazis, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
