ERMITA DE SANT LLOP I SANTA LLÚCIA DE TORRENT. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa de l’ermita de Sant Llop i Santa Llúcia, al terme de Torrent.

La biografia de Sant Llop, explica que fou bisbe de la ciutat de Troyes, al departament d'Aube i a la regió de Xampanya-Ardenes,a França, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llop_de_Troyes

http://www.sabarca.cat/Plantilla2/_Fl02rcDSARrr1bM6oTKVoZlWsz48gfEU

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-llop-torrent-baix-emporda.html

https://revistabaixemporda.cat/a-peu-pel-baix-emporda-lermita-de-sant-llop-i-el-dolmen-dels-revolts-de-torrent/

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/11/goigs-sant-llop-montmajor-el-bergueda.html?m=1

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/03/goigs-sant-llop-riells-i-viabrea-la.html

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/47614/sant/llop/patro/centelles/gran/desconegut

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/sant-llop-i-santa-eulalia-dhortsavinya.html

Intuïm que el seu culte, com el de Sant Sadurní , Sant Martí,...., el portaven els soldats francs que ajudaven als comtes catalans en la lluita contra els sarraïns.

La seva ermita de Torrent a la comarca de l’Empordà jussà, dita també l’Empordanet, i oficialment BAIX EMPORDÀ, no té la consideració de ‘monument’ a Patrimoni Gencat :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Llista?Consulta=MCU0KzE3MTk3OCU%3D

No en diu res en conseqüència a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Torrent

Si però, al C.O.A.C de Girona 

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=torrent&page=1&pos=3

El COAC de Girona, fins a dades recents, tenia un accés que permetia tenir dades del Patrimoni Immoble dels pobles i ciutats de la Província,  ara NO FUNCIONA.  Sou pregats d'adreçar-vos-hi amb el prec de que tornin a fer-lo funcionar.  El COAC i nosaltres tenim un interès comú - o això volem creure  - Divulgar el Patrimoni històric de Catalunya , i reivindicar la feina dels arquitectes. 

L’enciclopèdia catalana explica que l’ ermita de Sant Llop, està emplaçada en un replà de les Gavarres, 2 quilometres a ponent del poble de Torrent, és del segle XVIII i té la planta de creu grega amb capçalera quadrada i cúpula.

A la llinda de la porta una inscripció ens informa que fou construïda entre els anys 1749 i 1757.

Anteriorment ja existia una ermita al mateix lloc, de la qual hi ha notícies el 1539.

Malgrat que conservi la dedicació a sant Llop, l’aplec més popular se celebra per Santa Llúcia, la copatrona.

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/02/goigs-santa-llucia-torrent-baix-emporda.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que sant Llop i santa Llúcia  , elevin a l’Altíssim la pregaria dels   torrentins , masiencs, noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,.., pagesos, ramaders, pescadors,..,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,   els policies assassins del Marroc,.. continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE CASTELL DE TOST, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME, DESCOBERTA I DOCUMENTADA PEL JOSEP SANSALVADOR CASTELLET L’ANY 1997. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

  

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-del-castell-de-tost-ribera-durgellet

L’església de Sant Jaume del castell de Tost es coneix per les deixes testamentàries que feren a favor d’ella Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda en els respectius testaments del 1071 i el 1068. Concretament Arnau Mir deixava a Sant Jaume un alou per a la il·luminació i el culte de l’església. No s’ha trobat cap més esment ni notícia d’aquesta capella del castell.

El Josep Sansalvador Castellet, arxiver del Centre de Documentació deCultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu GavínI  investigador i fotògraf, la va descobrir  l'any 1997, era inèdita i només estava documentada com a desapareguda

Els  de ROMÀNIC A L'OBJECTIU , una col·lecció de l'Equip Gargot del Col·lectiu Obaga

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2200/2293_SJaumeRocRecons/SJaumeRocRecons.htm

Afirmen, uns metres per sota de la torrota del castell del Roc de Racons  - Castell de Calassanc - hi ha les restes d’una església romànica que estigué sota l’advocació de sant Jaume.

És un temple de petitíssimes dimensions, amb una nau coberta originàriament amb encavallades de fusta i un absis de planta semicircular, obert a la nau a través d’un plec absidal de tan sols un metre d’ample.

Aquestes característiques fan de Sant Jaume del Roc de Racons l’església romànica més petita de la comarca de l’Alt Urgell i possiblement de Catalunya.

Segueixen aquí el que es publicava a :

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/alt-urgell/caminada-roc-racons-permetra-coneixer-dels-temples-romanics-mes-sorprenents-l-alt-urgell/20190812151505015505.html

El  Josep Sansalvador Castellet , precisa que la mes petita de Catalunya no ho és, la mes petita és Santa Cecilia de Torreblanca, romànica i rodona.

 La mes petita de l’Urgell sobirà, pot ser.

 Li demanàvem imatges al  Josep Sansalvador Castellet, investigador , fotògraf de Patrimoni i arxiver  del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) 

Josep Sansalvador Castellet - 31-V-1997

El llibre "El romànic poc conegut de l'Alt Urgell" el varem auto editar l'any 1998 Eliseu Peidró Rami i  el Josep Sansalvador Castellet.

 imatge de la capella on en una es veu e l Castell de Calassanç a dalt a l'esquerra.

Que l'apòstol sant Jaume, injustament abduït per forces polítiques antidemocràtiques i negadores del Genocidi Palestí,     elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

ALS QUE NO ES CANSEN DE PREGAR, DÉU ELS  FA GRÀCIA. 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern  i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ORRIOLS, ADVOCADA A SANT GENIS I A LA MAREDEDÉU DEL REMEI. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-genis-dorriols-bascara

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17891

Llegia, temple d'una sola nau amb absis semicircular sobrealçat capçat a llevant i capelles laterals. La volta de la nau és de canó, lleugerament apuntada i reforçada per un arc toral al centre del temple. L'absis s'obre a la nau mitjançant un doble plec de mig punt en gradació, i està cobert amb volta de quart d'esfera. Al centre hi ha una petita finestra de doble biaix i arcs de punt rodó. Les capelles laterals, bastides entre els segles XVII i XVIII, estan cobertes amb voltes d'arestes i voltes rebaixades amb llunetes. El cor, als peus de la nau, està bastit amb volta rebaixada. Els murs presenten el parament de pedra original vist, mentre que les capelles i el cor estan arrebossades i pintades de blanc. A l'exterior, l'església presenta un mur sobrealçat construït damunt del temple romànic original, a mode de fortificació, el qual presenta petites espitlleres bastides amb maons i algunes finestres rectangulars. Entre el parament original i l'obra sobrealçada destaca un fris de dents de serra, situat sota el ràfec dels murs laterals i de l'absis. La façana principal presenta una porta d'accés rectangular emmarcada amb carreus de pedra, amb la llinda datada l'any 1861. Damunt seu hi ha un petit rosetó centrat i, coronant la façana, un campanar de cadireta restituït format per dues obertures de mig punt. L'antiga espadanya de tres pilastres encara és visible, tot i que està tapiada.

Fotografies. Jacob Casquete Rodríguez

La construcció original és bastida amb carreus ben tallats disposats en filades, mentre que l'obra de fortificació és de pedra sense treballar i fragments de material constructiu. A l'interior del temple, els paraments combinen l'obra vista amb el revestiment arrebossat i emblanquinat.

Per accedir al temple cal pujar unes escales integrades al talús del desnivell, el qual ha estat arrebossat i decorat amb motius vegetals. En un dels extrems del talús hi ha un pou circular.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/02/castell-dorrios-lodissea-de-lemporda.html

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar del sant titular a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/01/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-orriols.html

 Que  la Marededéu, sant Genis i tot l'estol celestial,  elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JUST, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. CAMARASA, LA NOGUERA “ OBLIDADA “.

  

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/527

El llogaret de Sant Just, actualment despoblat, es troba a uns 5 km de la vila d’Àger, prop de la carretera que es dirigeix a Tremp.

El sant titular de l’església del poble és sant Pere, tot i que molt probablement la primitiva advocació fou de sant Just.

Fotografies https://www.facebook.com/photo?fbid=10224866253603166&set=pcb.10224866255803221

Hi ha un cartell que adjudica a sant Silvestre la titularitat de l'església. Ens agradarà tenir-ne confirmació a l'email castellardiari@gmail.com , es enemics de Catalunya esmercen recursos il·limitats per a fer-nos mal  

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels goigs, i fotografies exteriors i interiors de l’edifici de l’Església a l’email castellardiari@gmail.com  , en demanaren imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) 

A volta d'email  rebia un parell d'imatges , Sant Just (Camarasa), Església de Sant Pere,  Noguera, 

Exterior 7-XII-1970

Interior 20-III-1982

El sostre demogràfic de la comarca de la Noguera s’assolia al cens de 1857 amb 46.103 ànimes, en aquella data Catalunya tenia una població de 1.652.291 ànimes, vivien a la Noguera un 2,79% dels catalans.  Es tancava l’any 2024 amb 39781 habitants de dret, un 0,50% dels habitants de Catalunya.

La pèrdua demogràfica ha estat exponencial, i  sovint és una dada que “ justifica “  la inacció, l’abandó i la incúria de les administracions vers aquesta  comarca.  L’exemple dissortadament és generalitzable arreu de Catalunya

La no-construcció – entre altres -  de la carretera del Doll, promesa pels promotors de la presa de Camarasa i pels successius governs espanyols i catalans, va provocar el despoblament de tots els pobles del vessant oriental de la Noguera Pallaresa al sud del Montsec.

Els delictes es poden cometre per acció o per omissió,  durant la dictadura franquista a Catalunya quasi sempre es produïen per acció, des de la Constitució de 1978, i la posterior entrada a Europa, s’acostumen a produir per omissió.

Que sant Pere, sant Just i tot l'estol celestial   elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE BOATELLA, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. COMIÀ. BORREDÀ.

 Llegia de Boatella , aL terme de Borredà, al Berguedà jussà;  l'estat d'abandó que pateix l'edifici és tant evident que el cos transversal que la unia amb la capella, un edifici del segle  XVIII, ja fou ensorrat per què amenaçava ruïna.

El petit edifici NO ÉS Sant Martí de Boatella, i enlloc apareix l’advocació. Que té o tenia .

 L'arxiu documental de la família Boatella es troba dipositat, per disposició judicial, a l'Arxiu Comarcal de Berga on s'està classificant després que fos recuperat per la policia l'any 2002

En demanava informació a l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, i em contestaven a volta d’email:

Capella de Sant Joan Batista,  Casa Boatella, Comià (Borredà)  Berguedà, sense culte, Data fotos: 29-III-1991, Autor fotos: Josep Sansalvador Castellet.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com  

https://patrimonicultural.diba.cat/element/boatella

No podia accedir  al Catàlegs de Masies de Borredà.

Que Sant Joan Baptista i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   borredanesos ,          montesquiuencs ,    teianencs, urgellencs,  portellans,  barcelonins    ,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors,  menors no acompanyats, ,  exiliats polítics    ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. DE L’ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE VENTATJOL AL FOSSAR. SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. EL PLA DE L’ESTANY

 Llegia de la que havia estat Església  parroquial de Ventatjol , advocada  a  Sant Feliu, al terme de Sant Miquel de Campmajor a la comarca del Pla de l’Estany, ara fossar.

Temple romànic del segle X.

El lloc de Ventaiolo, al vessant meridional de la serra que separa la vall del Ser de la vall de Campmajor, és esmentat per primera vegada el 978.

L’església parroquial era filial de Sant Pere de Besalú, i fou unida posteriorment, el 1589, a la de Sant Andreu del Torn.

Aquest temple, molt transformat arran de les reformes del 1766, fou també atorgat al famós cabdill remensa Verntallat.

Llegia que l’Església es va tirar a terra, als anys 90’s, pel perill que no s’hi fes mal ningú, ens agradarà rebre’n una fotografia  a l’email castellardiari@gmail.com . Ho demanaré Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín )

No puc entendre, malgrat els molts anys de feina, com hem permès la pèrdua de tantíssima riquesa patrimonial. 

Actualment només hi trobem el cementiri i un tros de paret de l’església

Quan al topònim Ventatjol :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=93878

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) predeia que la signatura de la CARTA DE LOS OBISPOS que recolzava als sediciosos feixistes alçat en armes contra la II República,  acabaria portant a l’església catòlica a la seva quasi desaparició.  

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/mor-exili-vidal-barraquer-cardenal-plantar-cara-franco-marc-pons_1092114_102.html

Tinc clar que al fossar de Ventatjol no s’hi enterra cap traïdor.

https://domingomula.blogspot.com/2010/02/el-fossar-de-les-moreres.html

Que Sant Feliu    elevi a l’Altíssim la pregaria dels   santmiquelencs,    vilallerencs,  pallaresos , aranesos,  bascos, gallecs catalans, palestins, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Escolta Senyor  els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MORI, ADVOCADA A SANT MAURICI. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Llegia de l’església parroquial de Sant Mori, advocada a Sant Maurici ; Edifici d'una sola nau amb absis de planta semicircular i capelles laterals. La volta de la nau és apuntada, de la mateixa manera que l'arc triomfal, i l'absis presenta volta ametllada. Les capelles laterals tenen volta de canó, dues d'elles amb llunetes. Al sud de l'absis hi ha la sagristia. Les obertures son d'arc de mig punt i doble esqueixada, una d'elles situada a l'absis i l'altra en una de les capelles laterals de la banda de llevant del temple. La façana principal, orientada a ponent, presenta una gran portalada d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb la llinda plana, gravada amb la data 1788 al centre, i rematada amb una cornisa motllurada. És d'inspiració clàssica. Al seu damunt, una fornícula apetxinada amb la imatge del sant. Per sobre la portalada hi ha un rosetó motllurat amb vitralls de colors. La façana està rematada amb un coronament sinuós amb cornisa de maó. El campanar s'aixeca a la banda nord de la façana, angle nord-oest del temple. És de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc apuntat, algunes cegues. Destaca un rellotge de sol amb la data 1790. Està coronat amb un petit torricó també octogonal, amb quatre arcs apuntats. L'interior del temple fou restaurat fa uns anys, netejant tots els murs de la capa de calç que els cobria.

L'obra és bastida amb còdols i altres pedres sense treballar, lligades amb abundant morter. Les úniques parts on hi ha carreus són el cos superior del campanar i la part baixa del frontis i a les cantonades.

Sadurní Brunet Pi (Vallirana, 1886-Olot, 1958) va deixar la seva petjada a Sant Mori,  gràcies a la generositat de  Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño(  Barcelona, 1 de novembre de 1857 + Barcelona, 24 de novembre de 1935 ) 1ª marquesa de Sant  Mori.  

https://sadurnibrunet.com/2017/12/05/sant-mori/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sant-maurici-patro-de-sant-mori.html

Fotografies de JacobCasquete Rodríguez

   Que sant Maurici  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern