dilluns, 6 de maig del 2024

SANT SALVADOR DE BRIANÇÓ. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA

 

El Tomàs Irigaray Lopez , publica una fotografia del petit nucli de Briançó,  al terme de Ribera d’Ondara, a la comarca “ màrtir” de la Segarra.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-brianco-sant-antoli-i-vilanova

Es coneixen poques referències històriques sobre aquesta església del poble de Briançó. Segurament fou bastida al mateix temps que s’aixecà el castell de Briançó, conegut des del 1101, any en què Geribert Hug el llegà a la mitra de Vic. Sant Salvador de Briançó era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Montlleó. En l’acta de la visita pastoral del 1331 es comprova com el rector de Montlleó tenia més afecte a Briançó, perquè les almoines del lloc eren molt més nombroses que les de Montlleó. Briançó va romandre dins el bisbat de Vic fins el 1957, que passà al de Solsona. 

De la primitiva església de Sant Salvador, n’hi ha restes als baixos de la casa de Can Carulla.

 L’edifici actual és tardà.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26133

Edifici situat a la plaça del poble, d'una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó.

 Aquest presenta una obra paredada amb pedra irregular rejuntada amb argamassa de calç i arena, i la coberta a doble vessant de teula àrab. A la seva façana principal hi troben la porta d'accés d'arc de mig punt i els seus brancals obrats amb carreus de pedra del país. Per sobre d'aquesta porta hi ha disposat un òcul i finalment un petit campanar d'espadanya d'un ull.


El Jordi Contijoch Boada, n’havia retratat l’interior l’any 2009

Al costat de l'església, dins de la plaça del poble, hi ha altres elements arquitectònics que han perdut la seva primitiva funció i que actualment formen part de l'embelliment de l'entorn. És el cas de dues columnes, que en origen devien formar part d'un porxo i que ara formen part duna estructura allindada amb la data 1975 incisa en la llinda de la mateixa estructura.

L’havíem visitat l’any 2010

TURÓ DE BRIANCÓ. LA SEGARRA INFINITA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/turo-de-brianco-la-segarra-infinita.html

No ho retrataven els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Segarra/page/5

O potser era un més dels negatius que la dictadura franquista destruïa, com a manifestació d’amor a Catalunya, oi?

És MOLT difícil evitar el llenguatge escatològic quan es fa crònica del Patrimoni Històric de Catalunya, oí?

  QueSant Salvador   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels segarrencs, vilanovins, Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

diumenge, 5 de maig del 2024

IN MEMORIAM DE CAN GARRIGA DE CASIGALLS I DE LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL “ PRINCEP DE LES MILÍCES CELESTIALS” . CASTELLAR DEL RIU. EL BERGUEDÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-les-canals-de-catllari-montmajor

La capella de  la masia de Can Garriga, advocada a l’arcàngel  de Sant Miquel , es troba situada al costat nord-est, a la part alta del conjunt.

El Mapa de Patrimoni ens diu ; petita capella de planta rectangular, d'uns 7 metres de llarg per uns 3 metres d'ample, i orientada nord-sud, amb la porta d'accés al costat de migdia. Actualment la capella es troba abandonada, sense coberta i en procés d'enrunament. Els seus murs són de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres ben tallades. No es conserva la coberta, però si que s'identifica la seva traça en la façana, era de dos vessants amb un ràfec de lloses. L'interior de la capella es troba en part cobert per la vegetació que hi està creixent, però es poden distingir alguns elements que decoraven les seves parets. Així, mostra unes petites pilastres als murs laterals, i a tota la part superior d'aquests murs una filada de lloses sortides en la que es recolzava una motllura de guix de la qual es conserven algunes restes, que a la vegada era el punt d'arrencament de la volta que cobria la nau. Sembla que l'interior era totalment enguixat i decorat amb aquestes motllures i altres elements de guix. A la façana principal es conserva només el brancal de llevant de la porta, és fet amb carreus molt ben tallats i polits, de pedra de coloració blanquinosa que contrasta amb la resta dels murs, també es conserva la dovella d'imposta que ens indica que la llinda era en arc carpanell.



Segons consta a la bibliografia en la porta hi havia la data 1880. Per sobre la porta es conserva part d'una obertura que il·luminava l'interior de la capella, com podem veure en les imatges publicades era un petit ull de bou format per dues peces de pedra. (SANJUAN: 2010:14, GAVÍN:1985:57) La façana era coronada amb una petita espadanya. (ARMENGOU:1991:102)

La bibliografia ens informa que el retaule era format per tres quadres en renglera, amb el Roser, Sant Miquel i Sant Domènec, i a sobre la Dolorosa. (ARMENGOU:1991:102;SANJUAN: 2010:14)

L'església hauria estat una capella privada o semipública de la masia.

Quan a can Garriga hi sojornava el propietari, cada any, i a ses despeses, per Sant Miquel, feia pujar-hi el rector a dir una missa, el qual portava els ornaments de l’església parroquial. (ARMENGOU:1991:102)

La masia és anomenada Can Garriga de Casigalls.

No retrataven la masia, i per tant tampoc la capella, els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, o el material era destruït per la dictadura franquista.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Castellar%20del%20riu

Tampoc el Josep Salvany Blanch:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Castellar%20del%20riu

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Que  l'arcàngel Sant Miquel  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 


dissabte, 4 de maig del 2024

ESCOLA COL.LEGI PÚBLIC EMPÚRIES / CEIP EMPÚRIES. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 Trobava una fotografia del  Valentí  Fargnoli Iannetta,  Escola municipal de l'Escala, actualment l'escola Empúries, la façana principal i el mur d'entrada. 


 https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/756247/Escola+municipal+de+l%27Escala

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ESCALA&page=1&pos=1

N’havíem fet una publicació:

https://www.guimera.blog/tribuna/in-memoriam-escola-ave-maria-l%E2%80%99escala-l%E2%80%99emporda-sobira-girona-catalunya/

Volem tenir noticia del lloc de naixement i traspàs de l'arquitecte Rafael Sánchez Echevarria a l'email castellardiari@gmail.com, i si fos possible, rebre també una fotografia seva. 

 https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/rafael-sanchez-echevarria

Quan començàvem el Conèixer Catalunya, volíem, i  així ho hem fet,  no “ especialitzar-nos”  en cap matèria concreta, l’àmbit és Catalunya, i d’aquí ens interessa tot.

Altres Fons tenen també imatges de l’Escala, està clar però, que no els cridava l’atenció l’edifici de les escoles:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/l'escala/page/2

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/l'escala

Ens calen imatges i dades de  molts d'edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  ho acabaríem aviat, si almenys cada català ens envies una fotografia de l'escola on va anar de menut a l'email castellardiari@gmail.com . Feu-ho, Catalunya us ho agrairà. 

  Donec perficiam

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

divendres, 3 de maig del 2024

MAREDEDÉU DE VALLDAURA. OLVAN. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

 

Llegia a Patrimoni Gencat ; l'església de la Marededéu  Valldaura  al terme d’Olvan és un petit exemplar del romànic del segle XIII.

El Concili d'Efes,  va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, la designació  correcta és doncs Marededéu,  Santa ,  i altres denominacions son formes herètiques, i en algun cas, clarament masclistes.  

L’edifica  és  d'una sola nau coberta amb volta apuntada i sense absis.



La porta, oberta al mur de ponent, està estructurada amb un arc de mig punt dovellat.

Sobre la porta hi ha encastada un llauda sepulcral de l'abadessa sibil·la de Pinós (1386).

Els murs de la nau són reforçats amb estrets i alts contraforts que marquen els trams de la coberta.

L'església té dues finestres al mur de migdia i una al centre de la façana.

 L'església es l'únic vestigi arquitectònic que es conserva del monestir.

 


Mare de Déu de Valldaura

Talla gòtica dels segles XIV-XV. Pertanyia al Monestir de Santa Maria de Valldaura i actualment és a la Casa Nova.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-valldaura-olvan.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-mare-de-deu-de-valldaura

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura

Quan al topònim , seguim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997) ; VALUS LAURËA 'vali del llor, valí de 11orers', nom de caràcter laudatori, exalçador, com tot el que s'adorna amb al·lusió al llorer, molt propi per a nobles residències monàstiques  , principesques, reials ,  o senyorials.

Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazcis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dijous, 2 de maig del 2024

LA COLÒNIA D’ESTIUEIG DE CAN AMAT I LA SEVA CAPELLA, ADV.OCADA A LA MAREDEDÉU DE SALUD. GAVÀ. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

  

No en  trobava cap dada, i ens agradarà tenir-ne  noticia  a l’email castellardiari@gmail.com  , de l’autor  de la “ transformació” de l’edifici del mas Ros de les Canals, i  de l’advocació que té o tenia la capella  aixecada l’any 1907,   que potser  NO retrataven els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, o que patia les conseqüències de la  victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  que comportava dissortadament la destrucció i/o l’expurgació de molt material gràfic i fotogràfic.  

 Trobava algunes dades relatives a la Colònia d’estiueig a :

 https://vencamp.blogspot.com/2010/08/la-colonia-amat-de-la-font-del-ferro_5169.html

 Molt recomanable el treball de Josep Campmany i Guillot ( Gavà,  1966)  L’ESTIUEIG A BEGUES, GAVÀ I CASTELLDEFELS, 1881-1936. DE LES COLÒNIES A LA MASSIFICACIÓ

https://issuu.com/puntviladecans/docs/viladecans_punt_de_trobada_173/s/19175968

Patrimoni Gencat en fa una minsa descripció; Conjunt de construccions: masia, ermita i edifici de colònies. Cal destacar l'edificació principal, la masia, de planta rectangular i tres altures, planta baixa, pis i golfes.

La façana principal presenta una distribució simètrica i es troba decorada amb un rellotge de sol i esgrafiats amb elements geomètrics.

 


 A la llinda de la porta d'entrada es pot llegir la inscripció "Joan Amat i Ros, 1741". Es destacable la galeria de petits arquets de mig punt situats a les golfes.

 


Ens confirmaven l'advocació  de la Marededéu de la Salud , des de  amg@gava.cat

Que la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, pagesos, ramaders,  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimecres, 1 de maig del 2024

EL PUIG. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA.

 

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894-27 de setembre de 1961) retratava; Vista general de Sant Salvador de Bianya, la casa de sobre és el Puig, a sota hi ha l'església parroquial, cap a 1929, quan s’havien fet les reformes per  l’arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 de agost de 1880 – Girona, 13 de juliol de 1935), tant de la casa como de l’església de Sant Salvador.




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7697/rec/259




https://rafaelmaso.girona.cat/cat/maso_obres_fitxa.php?id=125

https://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

El metge Isidor Pujador Faura – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com  -   al final de l'any 1891,  adquiria segons l'escriptura autoritzada pel notari Vicenç Capdevila, d'Olot, el Puig i el seu patrimoni  que comprenia, a més de la casa pairal del Puig i les seves terres, la casa anomenada Abadia, propera a l'església parroquial de Sant Salvador de Bianya; la casa de Manigosta i la coneguda com Cortal del Puig; el mas Sagué (o Seguer); la casa dita Fangassos, situada a Sant Martí del Clot; el mas Diumal, de la vall del Bac; l'anomenat Masabat, també de la vall del Bac, i el mas Hostaldal, de Sant Pau de Segúries. Isidor Pujador era ja vidu en aquell moment de Pilar de Ventós i Casamor, que havia aportat al matrimoni, pel seu dot, diverses propietats situades a la vall de Bianya, una d'elles la casa de la Coromina. Fruit del matrimoni van tenir un fill Josep M. Pujador i Ventós.

https://www.mascoromina.com/mas-coromina/historia-de-mas-coromina/

Isidor Pujador Faura  i el seu fill Josep M Faura de Ventós. feren vida a la casa del Puig, sobretot durant els mesos de bon temps.

L'any 1911, el Puig acollí els convidats a l'acte de benedicció de les obres que, gràcies a l'esperit altruista e l'Isidor Pujador Faura , s'havien dut a terme a l'església de Sant Salvador de Bianya. Entre aquests convidats hi havia l'arquitecte gironí Rafael Masó Valentí (Girona, 16 de agosto de 1880 – Girona, 13 de juliol de 1935 , autor del projecte de restauració del temple i de la ampliació i millora del Puig.

El fill d'en Josep M. Pujador i Ventós, Ignasi Pujador i Oliver i la seva esposa Florentina Estany, seguint els passos dels seus antecessors, també han fet del Puig un lloc habitual de residència.

Hi han crescut també el fills Antoni i Mariví i també de tant en tant les netes.

Ignasi Pujador i Oliver va morir a l'octubre de 2015 i fins ara la seva esposa Florentina Estany encara feia vida al Mas El Puig.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

 

dimarts, 30 d’abril del 2024

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DE SANEJA. GUILS DE CERDANYA. GIRONA

 

El Josep Salvany Blanch , retratava;  Panoràmica de Saneja, poble del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al sector més baix de la vall de Querol, vora el canal de la Solana, a la dreta del riu d'Aravó i al peu del puig de Saneja.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8897/rec/4

Una Mare de Déu a l' interior de l' església de Saneja.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8901/rec/1

Una Mare de Déu a l' interior de l' església de Saneja.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8963/rec/3

Vista interior de l'església de Saneja

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8986/rec/5

SANT VICENÇ DE SANEJA. GUILS DE C. BAIXA CERDANYA.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/08/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-c-baixa.html

En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalast pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  desaparegué una magnífica imatge tallada en fusta de la Mare de Déu, la qual és coneguda per l'arxiu fotogràfic Mas i el fons Salvany.



El Josep Salvany BlanchCèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) , Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942),..,  eren " llum del món" , i la seva vida i la seva obra seran esmentades en els segles venidors. De la " morralla " que gestiona de forma maldestra la COSA PÚBLICA se'n perdrà la memòria. 

Sant Vicenç de Saneja (Guils de Cerdanya)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-cerdanya

Quan al topònim Saneja:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36735

L’ESPOLI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I HISTÒRIC-ARTÍSTIC: L’ALT PIRINEU CATALÀ AL SEGLE XX.

https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42626/5/04.JCQ_CAP_4.pdf

Fotografia de  Jordi Contijoch Boada


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7731

Que  la Marededéu , Sant Vicenç   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.