ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. TORELLÓ. OSONA

 

L'autor de l'església de la Mare de Déu de Montserrat de Torelló, construïda entre 1980 i 1989, va ser l'arquitecte Jaume Serra Benito (Torelló, 1948).

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/12/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat.html

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2018/12/esglesia-de-la-mare-de-deu-de.html

L’any 1966 el Bisbat va nomenar el primer prevere per encarregar-se de l’anomenat “Veïnat de Montserrat” de Torelló, un barri que creixia de manera important. Es va habilitar una capella provisional en un local senzill. El 28 d’abril de 1968 es va anar al Monestir de  Montserrat en peregrinació per rebre la imatge de la Moreneta lliurada per la comunitat benedictina i beneïda pel Pare Abat.

Es feia palesa però,  la necessitat de construir una nova església. Per a fer-ho possible es va nomenar una comissió d’obres que es va encarregar ja d’una permuta de terrenys. L’arquitecte Jordi Sarri va presentar un avant-projecte de caire “religiós, educatiu i social”. Es començava abans la construcció del centre cultural que l’església. El 28 d’abril de 1974 el Bisbe, Dr. Ramon Masnou, va oficiar la missa de la Festa Major com a reconeixement dels passos que s’anaven fent.

Poc després, el 30 de novembre de 1976, responent a la petició presentada pel rector de la Parròquia de Sant Feliu , el Bisbe,  Ramon Masnou i Boixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004) -   Anomenat de manera afectuosa pels vigatans com en Ramon de les Cabres, ja que els seus sermons sovint parlaven del pastor que guia el seu ramat- va erigir canònicament la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Torelló amb vigència a  partir de l’1 de gener de 1977. Aquest dia el bisbe diocesà va presidir la celebració de l’Eucaristia.

El 29 de maig de 1980 van començar les obres del temple i el dissabte següent, el dia 31, s’hi va afegir l’esforç de molts veïns treballant per bastir els fonaments. Tot ara sota la direcció de l’arquitecte Jaume Serra Benito (Torelló, 1948) que n’havia fet el projecte.

Dissabte dia 7 de novembre de 1981, festa de sant Fortià, el Bisbe de la Diòcesi, ,  Ramon Masnou i Boixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004), va beneir el temple, dedicat a la Verge Bruna, i va celebrar-hi l’Eucaristia. Tot seguit s’hi va traslladar la imatge de la Mare de Déu.

 

Un temple semicircular amb simbolismes marians i de Torelló als vitralls, i eucarístics a la capella del Santíssim.

La construcció del temple de la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat ha estat una de les realitzacions que han comptat amb el suport popular des del primer dia per la manera que s’enfocà la seva raó de ser, i va aconseguir d’implicar-hi un seguit de persones aparentment ben diverses.

El 27 d’abril de 1989 es va inaugurar el campanar ben característic.

  Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria delstorellonencs ,    bordilencs,  cardonins, figuerencs ,  pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Badalona aconseguia avergonyir-nos davant la resta del món 

L’any 2026 començava amb pèssimes noticies, els EUA instauren el V REICH 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS

 

https://www.santjoandelesabadesses.cat/images/stories/laseuelectronica/pdfs/nou-poum/06-volumvi.pdf

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/09/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat-sant.html

La capella va ser construïda l’any 1615 quan, el 18 de gener, el vicari general de Vic va autoritzar al notari Joan Pau Isalguer perquè la beneís Mn. Rafael Gironella, rector de Sant Martí d’Ogassa.

Es va refer totalment l’any 1815. Inicialment era una capella annexa a la casa pairal de la família Isalguer, edifici que avui és inexistent.

Arquitectònicament, l’exterior de l’edifici és molt simple. Una decoració senzilla però digne omple l’interior de la capella. La pintura original de l’altar va ser destruïda l’any 1936.

 La capella està dedicada a la Mare de Deu de Montserrat i, com a titular secundària, a Santa Anna. La reforma litúrgica de 1970 uní la celebració de Sant Joaquim a la de Santa Anna; per això, ambdós sants estan representats, a més de la Mare de Déu de Montserrat, amb les imatges respectives.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santjoanins ,    , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

​Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. ESGLESIA DE MAS SARANYANA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL . BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

   Llegia de l’església de Sant Miquel situada al costat del mas de Saranyana , que retratava l’any 1987, l’Antonio Moras Navarro ( Barcelona , 15 de juny de 1951 + Barcelona , 15 d'octubre del 2016 )  que no s’ha trobat cap notícia documental, d’aquest edifici  que  actualment es troba en un estat tant  ruïnós, que  el seu altar fou traslladat a l’església de Sant Serni d’Ogern, de la qual depenia

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15474

Edifici de planta rectangular, sense absis diferenciat, del qual ha desaparegut totalment la seva coberta i el sostre, format per una volta de rajol. Ha quedat reduït als murs perimetrals, en els quals es conserva la motllura ornamental, de guix, d’on arrencava la volta.

La porta, en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també hi ha una finestra d’una sola esqueixada, mentre que al mur de ponent hi ha un ull de bou circular, i un campanar d’espadanya d’un sol ull.

L’aparell és de carreus de pedra sorrenca, ben tallats i polits, però molt erosionats, disposats uniformement. S’aprecia un canvi d’aparell en la part alta dels murs, construïts amb carreu petit.

És molt probable que la part baixa dels murs correspongui a una obra medieval, de data molt avançada, ja dins el segle XIII, mentre que la part alta devia respondre a la reforma en la qual es construí la volta

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-saranyana-bassella

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar els Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

 Des de la meva infància he sentit que " qui no estrena res per nadal, no res val ", i així any rere any, he anat estrenant, mitjons, roba interior, camises,..., aquest any 2025 però, l'estrena serà més sonada,  enviaré a comunicacio@enciclopedia.cat  dades de l’Antonio Moras Navarro perquè es facin ressò de l’activitat gegantina, en l’àmbit del Patrimoni Històric.  

L’Antonio Moras Navarro va ser una figura fonamental en la preservació i difusió del Patrimoni Històric de l’Urgell sobirà i de Catalunya. La seva trajectòria professional i humana destaca per una dedicació exemplar que mereix la màxima lloança i reconeixement públic.

Antonio Moras Navarro va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat.​

El 1979 obtingué la llicenciatura en Geografia i Història, especialitat en Història Medieval. El 1988 assolí la segona llicenciatura, en la mateixa facultat, especialitat Història de l'Art.​

Va ser mestre de primària entre 1978 i 2006, a més de col·laborar en la preparació de llibres de text per a l’escola

Des de l’any 1982, Moras Navarro va ser col·laborador del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, documentant i fotografiant prop de 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Urgell sobirà .​

Va crear un arxiu personal extens, dedicat especialment a l’art romànic català, i va contribuir decisivament a la memòria fotogràfica i documental de la comarca de l'Urgell sobirà i del Pirineu. ​

La seva mirada artística, rigorosa i sensible, ha esdevingut referent indiscutible en l’estudi del patrimoni històric de Catalunya.

Va publicar el 1989 el “Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola” a la Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat.

El 2004, a la col·lecció juvenil “Quan la Terra era plana” de Barcanova, va narrar les dures condicions de vida dels pagesos medievals, una mostra del seu compromís amb la divulgació de la història.

La seva tasca gegantina ha estat essencial per tal que l’Urgell sobirà disposi avui d’una documentació rigorosa i valuosa sobre el patrimoni arquitectònic i artístic.​

Des de diversos àmbits institucionals i associatius, s’ha reclamat el reconeixement explícit de la seva obra, que roman encara  desconeguda  per a moltes persones.

La comarca de l’Urgell sobirà, la comunitat educativa i cultural de Catalunya, i tots aquells que estimem el patrimoni històric de la nostra terra, devem a l’Antonio Moras Navarro una gratitud infinita i un homenatge explícit.

 L’extens treball de camp, la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.

A la GEC digital, properament,  hi figurarà una entrada :

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

 Antoni Moras i Navarro

(Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

 

Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'arcàngel Sant Miquel i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT DE CLARIANA. CASTELLET I LA GORNAL. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 L'església de la Marededéu de Montserrat i de Sant Jaume de Clariana - topònim clarament descriptiu - , és un edifici aïllat de planta irregular, en el que es combina la utilització de materials actuals, com el formigó armat, amb formes inspirades en vocabularis arquitectònics anteriors, cosa que li dóna una aparença força insòlita. En són elements remarcables, a la part exterior, el cimbori i el campanar, ambdós hexagonals, i a l'interior la utilització d'arcs el•líptics i de voltes hiperbòliques.

Aconseguia una imatge parcial de l’interior a traves de la vidriera de la porta.

El temple de la Mare de Déu de Montserrat es va construir en substitució de l'anterior capella de Sant Jaume, destruïda en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39.

L'obra va ser iniciada l’any 1968 gràcies al llegat fet per la senyora Antònia Romeu Mir, ens agradarà rebre dades de la seva biografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El projecte fou realitzat per l'arquitecte Joan Bassegoda Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 - 30 de juliol de 2012) Joan Bassegoda i Nonell, i l'obra fou dirigida pel mestre d'obres Domènec Feliu Maymo, ens agradarà rebre dades de la seva biografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hi van col•laborar en els treballs de decoració Santiago Padrós i Elías ( Terrassa 4 de juny de 1918 - El Vendrell 1 de maig de 1971) (mosaic), Tomàs Bel i Sabatés (Barcelona, 1924) (relleus), i Joaquim Datsira i Prunés, [Barcelona, 1925 - 1972] (vidrieres).

Segons consta en una inscripció, l'església va ser consagrada el 27.5.1973, per l’Arquebisbe Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, la Selva 1913 - Barcelona 1996).

Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que la Marededéu , i l'apòstol san5 Jaume ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  castelletencs ,  cerdanyolencs ,    llançanencs,  trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud-americans, veneçolans,,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DELS ANGELS. OLIANA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/11/goigs-la-mare-de-deu-dels-angels-oliana.html

https://www.youtube.com/watch?v=VkaeTspiRHQ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15665

Gran edifici que segueix l'esquema típic d'una masia, amb tres pisos i golfes. La coberta és a dos vessants. La porta principal s'obre al centre de la façana amb forma d'arc de mig punt adovellat. A sobre d'aquesta hi ha un petit nínxol, avui sense cap imatge. Al damunt hi ha un òcul. A ambdós costats de la porta s'alcen dos pilars en forma de grans pinacles adossats a la façana. La façana és totalment arrebossada.

Al tercer pis s'obren tres finestres a la part central, flanquejades per dos balcons a cada banda. A les golfes hi ha una petita galeria amb tres finestres d'arc de mig punt.

El convent fou obert el 1690 i tancat el 1844.

En retratava la façana l’any 1986, l’Antonio Moras Navarro

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

El convent dels Àngels va ser la segona fundació de les Escoles Pies a Catalunya, un temple construït a finals del segle XVI. Hi ha la data del 1583 en una de les claus de la volta, mentre que la portalada té a la llinda la data del 1797. L’església, de planta basilical gairebé quadrada, és coberta amb voltes nervades i d’aresta, sostingudes per un sistema de grans pilars rectangulars.

Posteriorment fou escola dels germans de la Salle i, a partir dels anys setanta, escola pública d’ensenyament secundari.

Fotografia del interior de l’Església. Jordi Contijoch Boada

https://lavalira.eu/el-bisbat-opta-per-vendre-per-mes-diners-lantic-convent-doliana-a-un-privat-que-no-al-municipi-per-fer-habitatges-socials/

L’edifici en qüestió va albergar el convent de les monges de la Sagrada Família, establertes a Oliana l’any 1856 fins a mitjans dels anys 90 del segle XX, quan va cessar la seva activitat docent. Aquest mateix immoble va ser un antic hospital, que ja apareixia documentat el segle XV.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

​Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT JAUME DE CLARIANA. CASTELLET I LA GORNAL. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

De l’antiga capella de Sant Jaume, al terme de Castellet i la Gornal, destruïda en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pels general Franco contra el govern legítim i democràtic de la II república  , es conserva el perímetre de la capella, de pedra i argamassa.

Es tractava d’una construcció de planta rectangular finalitzada amb un absis semicircular.

Dins aquest espai s’ha edificat una capelleta de pedra, tipus padró, que acull la imatge de Sant Jaume.

El feixisme abduïa la figura de l’apòstol sant Jaume, com ho faria fins amb la Marededéu que passava a exercir de Patrona dels botxins del seu fill.

Es construïa una nova església, dita de Clariana,  advocada a la Marededéu de Montserrat i a l’apòstol  Sant Jaume

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/10/santuari-de-la-marededeu-de-clariana.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que la Marededéu , i l'apòstol san5 Jaume ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  castelletencs ,  cerdanyolencs ,    llançanencs,  trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud-americans, veneçolans,,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL MAS CERDÀ, ADVOCADA A SANTA MARIA DE MAGDALA, LA MAGDALENA. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. EL VEGUERIA DELS PIRINEUS

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-magdalena-del-mas-cerda-bassella

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15479

La capella de Santa Magdalena es troba aïllada i està situada sobre un talús de pedra proper al Mas Cerdà. És una petita construcció d'una nau, coberta amb volta de canó, i absis semicircular orientat a llevant. L'absis presenta una finestra centrada de doble esqueixada de tres arcs en gradació i un parament de carreus ben tallats. La porta és refeta amb una llinda que porta inscrita la data 1743. El campanar d'espadanya d'un sol ull que corona el mur de ponent també és d'època barroca

La retratava l’Antonio Moras Navarro, l’any 1987

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que Santa Maria de Magdala  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta secundaria d’or, un petit treball d’investigació :

Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades. Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben gaire coses més, l’enciclopèdia catalana - La Gran - no en diu res. La seva ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ; aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar en els seus períodes d’esbarjo.

No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no - jueva, Mt 4,23 i següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set dimonis, - avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una vegada més – la trobem juntament amb Maria, mare de Jesús en el seu dolor.

Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus deixebles, el paper de les torres, sol ser més ensalzat que els dels fonaments, sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.

Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria, mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser vídues en primeres noces.

Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt. 18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, - avui en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en la persona de la Magdalena.

Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .

La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les seves relíquies foren traslladades a Constantinopla.

Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident, Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes, i aquesta advocació del Pla de la Garga en seria clarament una mostra. Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.

Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de Déu.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/07/goigs-santa-magdalena-del-mas-cerda.html

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern